Un possible delicte? Últimes accions i arguments

Tot i que durant aquest mes el blog ha estat una mica silenciós, les accions en diferents fronts no s’han aturat. Vull agrair novament el suport rebut i recordar-vos que un dels punts importants per aconseguir resultats és tenir un bon suport a darrere. Qualsevol difusió d’aquest blog, o aconseguir que més persones s’afegeixin al grup Facebook “Salvem el pescador Miquel”, serà un cop de mà que agraeixo per endavant.

Les novetats d’aquest mes són:

28 març – L’Enric Canela escriu al seu blog l’article "La lluita contra l'estupidesa marítima” parlant del cas exposat en aquest blog.
30 març – En Joan de "El mar es el camí", publica també una entrada dedicada al pescador Miquel.
30 març – Surt a publicat a "La Vanguardia", edició paper, un article titulat “El ancla de la burocracia”.
31 març - Recurs d'alçada davant el Director General de la Marina Mercante d'acord amb l'article 114 de la llei 30/1992. Se li envien 3 folis d’al·legacions, al meu entendre indiscutibles. Aquest pas és necessari abans de poder iniciar un contenciós administratiu.
1 abril - Vídeo a Empordà televisió.
2 abril - Apareix al blog Naucher un article, titulat “Interrogantes sobre la situación del pescador Miquel".
6 abril - El Síndic de Greuges es posa en contacte amb mi per dir-me que, tot i que considera que el meu cas té molt de fonament, no hi poden intervenir i que l'han de passar al Defensor del Pueblo, ja que l'administració sobre la que han d'actuar no te cap competència transferida a la Generalitat.
9 abril – Presento una queixa a la Conselleria de Treball i contacto mitjançant el Facebook amb la consellera Mar Serna, qui em va contestar que m'agraïa la informació i que es posava a investigar el tema.
20 abril - Envio una queixa al Ministro de Trabajo e Inmigración. La seva resposta al cap d’uns dies és: “En relación con su correo del pasado 20 de abril, le informo que consultado el Instituto Social de la Marina nos indican que la normativa que obliga a llevar dos marineros en embarcaciones de más de 7,5 metros no es competencia de este Departamento, por lo que le sugerimos dirija su queja al Ministerio de Fomento competente en la materia.” Entenc, doncs, que es desentenen del tema. No se què pensaré quan el ministre surti per la tele dient que la seva prioritat és salvar llocs de treball. No tenir les competències no impedeix interessar-se pel tema i fer les gestions o contactes que puguin ajudar en la resolució del conflicte.
20 abril - Correu del Defensor del Pueblo. Diu, textualment, "Se ha inicialdo el estudio del asunto que ha sido sometido a nuestra consideración".
21 abril- Nou article a Naucher "A vueltas con el caso del pescador Miquel"

Sobre aquest últim article voldria destacar dos aspectes importants que es desprenen del text: Un, la invasió de competències en matèria laboral per part de les autoritats marítimes. L’altre, molt greu, l’aplicació de normes que en realitat només son resolucions internes no vinculants pels ciutadans, fent-les complir com si fossin llei. I, per tant, pot ser un acte delictiu. En destacaria aquest paràgraf:

“En no pocas ocasiones las capitanías marítimas actúan con poco respeto al estado de derecho y aplican normas que no son tales, sino circulares o resoluciones internas que en ningún caso pueden ser vinculantes para los ciudadanos. En el caso del pescador Miquel no he encontrado la norma publicada, si es que existe, donde se establece la prohibición de pescar con embarcaciones de más de ocho metros de eslora y un solo tripulante. Dado que privar del derecho constitucional al trabajo a una persona constituye un acto administrativo sumamente grave, quiero suponer que la norma aplicada por la capitanía marítima existe, se ha publicado en el DOGC o en el BOE como exige el código civil para que las normas tengan validez, y no admite discusión ni interpretación diferente más favorable al trabajador. De no ser así, la administración pública actuante deberá afrontar las consecuencias penales y civiles derivadas de un acto arbitrario e ilegal.”

Estic esperant el desenllaç de les gestions fetes amb diferents diputats que haurien de conduir a la presentació d’una Proposicions no de llei. Quan això estigui més avançat, vull fer una entrada dedicada només als aspectes polítics de tot aquest problema, als suports que he rebut i a la seva concreció en iniciatives concretes.

El dret al treball

Entre les moltes mostres de suport rebudes, vull destacar l’article que dedica al meu cas el blog Naucher.

En aquest article es presenten molts interrogants, tant sobre els criteris per calcular l’eslora que determina si l’embarcació es veu afectada o no per la norma, com sobre les iniciatives i responsabilitat de diverses institucions en aquest cas. Però la part que més em va cridar l’atenció va ser la seva referència al dret al treball.

Tot seguit, vaig posar-me en contacte amb la persona que firma l’article i va resultar ser Juan Zamora Terres:

Barcelona, 1950. Periodista, llicenciat en Historia Moderna i Contemporània, capità de la Marina Mercant i advocat. Te experiència com a pilot i capità. Ha estat Capità Marítim civil del port de Vilanova i la Geltrú i director provicinical de Barcelona de l’ISM, director del Centre de Logística i Serveis Marítims de la UPC. Des del 1996 és doctor en Marina Civil per la UPC. Actualment treballa al Departament de Pesca de la Generalitat. Ha publicat nombrosos articles de premsa i llibres, entre els que destaco “Guía de seguridad en el trabajo para la pesca en Cataluña”.

Poso el seu currículum perquè m’ha semblat important destacar els amplis coneixements, tant teórics com pràctics, en el cas que ens ocupa. Tot i que el cas és tant clar que qualsevol persona ho pot entendre, crec que el fet que una persona que ha estat Capità Marítim i conegui bé la Marina Mercant doni recolzament a la causa oberta em dona molts d’ànims, i crec que la seva opinió, com la d’aquest altre ex-capità de la Marina Mercant que em donava suport fa uns dies és molt valuosa.
De l’article i la conversa per correu electrònic que vaig tenir posteriorment amb ell, voldria destacar el tema del dret al treball:

La Constitució Española, en el seu article 35 diu això:
Constitución Española. Artículo 35.
1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

També es interessant veure l’Estatut dels Treballadors (llegir sencer aquí)
Estatuto de los Trabajadores. Extractos del articulo 4. Derechos de los trabajadores:
1.a. Trabajo y libre elección de profesión u oficio.
2.d. A su integridad física y a una adecuada política de seguridad e higiene.

1. Tancar un centre de treball – que això és, en definitiva, el que significa negar el despatx d’una embarcació de pesca – per motius de prevenció de riscos laborals, constitueix una gravíssima decisió que l’autoritat només podrà adoptar quan les raons siguin més que evidents. El dret al treball i a la seguretat jurídica està per sobre de tot això. Invocar “motius de seguretat” de manera subjectiva i sense aportar dades concloents que ho demostrin constitueix un raó clarament insuficient.

2. La norma, deixant de banda si és necessaria – que no ho és - , resulta a més contradictoria i absurda: Un pescador amb una barca de 8 metres no pot sortir a pescar sol “per seguretat”, però un que tingui una barca de 6 metres – menys estable i segura – sí que pot treballar (de moment).

En conclusió:
- Prendre una decisió que vulnera el dret al treball no es pot fer de forma subjetiva i arbitrària: calen uns estudis previs i uns informes de fets objectius que avalin la necessitat imperiosa d’adoptar aquesta mesura.
- En cap cas, tenint unes conseqüències tant nefastes, aquesta mesura es pot prendre de forma general, sense tenir en compte les particularitats de cada indret.

Personalment, he mirat de recollir totes les dades i evidències que demostren que la norma no és necessaria ni efectiva:
- absència d’accidents que estableixin precedents a la zona (tot i que les embarcacions antigues eren més precàries, no estaven tan ben equipades i no portaven baranes)
- costa molt propera
- zona molt transitada per altres embarcacions
- elements de seguretat obligatoris
- poca perillositat de la zona, encara més estant a dintre d’una badia
- greuge comparatiu amb embarcacions d’esbarjo (poden anar més lluny, amb un tripulant i sense baranes ni altres elements que son obligatoris pels pescadors).
- estudis sobre el temps de supervivència en cas de caure a l’aigua.
- etc

Però el que és evident és que no ha de ser un pescador que demostri que pescar tal com s’ha fet durant tots aquests anys sense cap incident és segur, sinó que han de ser les autoritats que han pres la decisió les que demostrin de manera objectiva, amb dades i proves, que existeix la situació de risc tan elevada, i que la mesura presa és la més adient, la que proporciona més seguretat, i la que ho fa amb menys perjudicis pels treballadors. I el que està clar és que això no s’ha fet.

Per si de cas pot fer-hi alguna cosa, m’he posat en contacte amb la senyora Mar Serna, consellera de Treball de la Generalitat.