La situació, malgrat que tothom em dona la raó, segueix encallada allà mateix. Si tinc raó, quines són les dificultats? Sospito que "tocar" el poder d'un alt funcionari, per més que les seves actuacions siguin injustes o arbitràries, és difícil. O bé porta problemes que convé evitar o minimitzar, si es pot. Les accions per sol·lucionar el problema són "suaus", "assenyades", "prudents", "dialogades", quan - en contrast - les conseqüències d'aquest problema són greus, i la decisió ha estat presa sense cap suavitat, prudencia, seny i, per descomptat, diàleg.
Vull recordar que la funció dels nostres representants polítics i dels funcionaris que fan rutllar l'Administració no és mantenir un equilibri i un statu quo, ni mirar pels interessos particulars de partits, estaments funcionarials o persones poderoses, sinó defensar els interessos dels ciutadans i estar al seu servei, respectant i fent respectar la llei. La llei i la raó estan de la meva banda.
Primer de tot, vull agraïr a Juan Zamora (Capità de la Marina Mercant. Doctor en Ciències Nàutiques. Llicenciat en Periodisme, Història i Dret) la publicació d'aquest article al seu blog Naucher, en el que fa unes reflexions en aquest sentit, i en recomano la lectura.
També vull fer públic, amb el seu permís, aquest Informe Técnic, elaborat pel mateix Juan Zamora, que demostra el que deia abans de que la llei i la raó estan del meu costat:
Aquestes són les seves conclusions (la negreta és meva):
Las capitanías marítimas son órganos delegados de la dirección general de la marina mercante sin ninguna competencia para innovar el ordenamiento jurídico ni efectuar una interpretación extensiva de las normas vigentes.
Las resoluciones de las capitanías marítimas de Palamós y Barcelona que determinan las tripulaciones mínimas de los barcos de pesca son ilegales por proceder de un órgano manifiestamente incompetente para dictar normas ex novo, no haber sido publicadas en debida forma y haberse emitido sin atenerse a procedimiento legal alguno. "
