El dret al treball

Entre les moltes mostres de suport rebudes, vull destacar l’article que dedica al meu cas el blog Naucher.

En aquest article es presenten molts interrogants, tant sobre els criteris per calcular l’eslora que determina si l’embarcació es veu afectada o no per la norma, com sobre les iniciatives i responsabilitat de diverses institucions en aquest cas. Però la part que més em va cridar l’atenció va ser la seva referència al dret al treball.

Tot seguit, vaig posar-me en contacte amb la persona que firma l’article i va resultar ser Juan Zamora Terres:

Barcelona, 1950. Periodista, llicenciat en Historia Moderna i Contemporània, capità de la Marina Mercant i advocat. Te experiència com a pilot i capità. Ha estat Capità Marítim civil del port de Vilanova i la Geltrú i director provicinical de Barcelona de l’ISM, director del Centre de Logística i Serveis Marítims de la UPC. Des del 1996 és doctor en Marina Civil per la UPC. Actualment treballa al Departament de Pesca de la Generalitat. Ha publicat nombrosos articles de premsa i llibres, entre els que destaco “Guía de seguridad en el trabajo para la pesca en Cataluña”.

Poso el seu currículum perquè m’ha semblat important destacar els amplis coneixements, tant teórics com pràctics, en el cas que ens ocupa. Tot i que el cas és tant clar que qualsevol persona ho pot entendre, crec que el fet que una persona que ha estat Capità Marítim i conegui bé la Marina Mercant doni recolzament a la causa oberta em dona molts d’ànims, i crec que la seva opinió, com la d’aquest altre ex-capità de la Marina Mercant que em donava suport fa uns dies és molt valuosa.
De l’article i la conversa per correu electrònic que vaig tenir posteriorment amb ell, voldria destacar el tema del dret al treball:

La Constitució Española, en el seu article 35 diu això:
Constitución Española. Artículo 35.
1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

També es interessant veure l’Estatut dels Treballadors (llegir sencer aquí)
Estatuto de los Trabajadores. Extractos del articulo 4. Derechos de los trabajadores:
1.a. Trabajo y libre elección de profesión u oficio.
2.d. A su integridad física y a una adecuada política de seguridad e higiene.

1. Tancar un centre de treball – que això és, en definitiva, el que significa negar el despatx d’una embarcació de pesca – per motius de prevenció de riscos laborals, constitueix una gravíssima decisió que l’autoritat només podrà adoptar quan les raons siguin més que evidents. El dret al treball i a la seguretat jurídica està per sobre de tot això. Invocar “motius de seguretat” de manera subjectiva i sense aportar dades concloents que ho demostrin constitueix un raó clarament insuficient.

2. La norma, deixant de banda si és necessaria – que no ho és - , resulta a més contradictoria i absurda: Un pescador amb una barca de 8 metres no pot sortir a pescar sol “per seguretat”, però un que tingui una barca de 6 metres – menys estable i segura – sí que pot treballar (de moment).

En conclusió:
- Prendre una decisió que vulnera el dret al treball no es pot fer de forma subjetiva i arbitrària: calen uns estudis previs i uns informes de fets objectius que avalin la necessitat imperiosa d’adoptar aquesta mesura.
- En cap cas, tenint unes conseqüències tant nefastes, aquesta mesura es pot prendre de forma general, sense tenir en compte les particularitats de cada indret.

Personalment, he mirat de recollir totes les dades i evidències que demostren que la norma no és necessaria ni efectiva:
- absència d’accidents que estableixin precedents a la zona (tot i que les embarcacions antigues eren més precàries, no estaven tan ben equipades i no portaven baranes)
- costa molt propera
- zona molt transitada per altres embarcacions
- elements de seguretat obligatoris
- poca perillositat de la zona, encara més estant a dintre d’una badia
- greuge comparatiu amb embarcacions d’esbarjo (poden anar més lluny, amb un tripulant i sense baranes ni altres elements que son obligatoris pels pescadors).
- estudis sobre el temps de supervivència en cas de caure a l’aigua.
- etc

Però el que és evident és que no ha de ser un pescador que demostri que pescar tal com s’ha fet durant tots aquests anys sense cap incident és segur, sinó que han de ser les autoritats que han pres la decisió les que demostrin de manera objectiva, amb dades i proves, que existeix la situació de risc tan elevada, i que la mesura presa és la més adient, la que proporciona més seguretat, i la que ho fa amb menys perjudicis pels treballadors. I el que està clar és que això no s’ha fet.

Per si de cas pot fer-hi alguna cosa, m’he posat en contacte amb la senyora Mar Serna, consellera de Treball de la Generalitat.