Novetats fins el 28 de març

Si és el primer cop que visites aquest blog, llegeix primer "De què hem de salvar el pescador Miquel".

Les gestions continuen. Ja he tingut contactes directes amb alguns diputats dels grups de CiU i d’ERC. Tots ells han entès perfectament el cas i m’han manifestat el seu recolzament, així com la intenció de dur a terme les accions que estiguin en la seva mà per tal de corregir aquesta situació absurda.
Espero les respostes dels membres d’altres grups parlamentaris amb els quals també he contactat.

He enviat la documentació que faltava al Síndic de Greuges i espero que les seves gestions segueixin endavant.

Tal com us vaig anunciar, ja va aparèixer la notícia la bisetmanari Hora Nova.
També hi ha un reportatge molt complert, amb vídeo inclòs, a l’edició digital de l’Avui.

Respecte al reportatge de l’Avui, voldria assenyalar que – segons el que el senyor Marsal, capità de Palamós i responsable directe d’aquesta normativa, ha manifestat al diari – sembla que es tracti d’un problema individual meu i d’enfrontament personal amb ell, i que jo no accepto una normativa de caire general. Voldria puntualitzar que el problema no és personal, tot i que la iniciativa de revoltar-se hagi sorgit inicialment de mi. I que tampoc no tinc cap conflicte personal amb aquest senyor, sinó un desacord amb l’aplicació que fa d’aquesta normativa, pensada inicialment per donar flexibilitat als capitans de cada província i que així es pogués adaptar a les condicions particulars de cada lloc i que, en canvi, aquesta facultat està essent utilitzada de manera arbitrària i injusta.

Diu el senyor Marsal, segons el diari Avui, que la supervivència quan una persona cau a l’aigua és de 15 minuts només. Hi trobo un contra-argument només aplicant la lògica: En una barca petita la supervivència és més gran? Perquè amb una barca de 6 metres, de moment, hi puc anar sol legalment. Per no parlar dels que viatgen sols en embarcacions d’esbarjo que, sense l'obligació de portar baranes, com es el nostre cas, poden anar sols en embarcacions de fins a 12 metres d'eslora.
Però també he volgut recollir arguments científics que corroborin o desmenteixin l’afirmació del capità i he trobat això:
Per una banda, al Tratado de cuidados críticos y emergencias, on parla de la hipotèrmia i mort al mar per aigües fredes, es pot consultar una gràfica, on, amb 13 graus de temperatura de l'aigua, que seria la mínima a que arribaríem aquí, amb l’armilla que portem, tenim una esperança de vida de 7 hores, tot i que hi ha casos documentats que han superat aquesta xifra. També diu que a tan sols 10 graus, es poden recórrer nedant fins a 1500 metres.
He trobat també aquest altre document, Hipotermia e Hipertermia, en que s’afirma que una persona despullada pot sobreviure a l’aigua, a una temperatura de 15º, durant tres hores i mitja. Cal dir que nosaltres anem vestits, és clar. En el cas de portar posada l’armilla, com es la nostra obligació, aquest temps es dobla, arribant a les 8 hores.
A tot això, cal afegir que la badia de Roses és plena d’embarcacions d’esbarjo i d’altres embarcacions de pesca, no estem sols al mig de l’oceà, lluny de qualsevol ajuda. A més portem armilles salvavides així com moltes altres mesures de seguretat i hem de demostrar que sabem nedar.

El senyor Marsal també utilitza arguments centrats en la meva persona, com dir que tinc una altra barca més petita que podria utilitzar. Aquesta barca només em serveix a l’estiu, quan està oberta la desembocadura del riu, per pescar llagostins. Però aquest no és el problema. Tant és si jo tinc una o més barques, si fos milionari o pogués viure sense treballar, o si puc o no puc trobar una altra feina, el problema és que la normativa no te ni cap ni peus, i perjudica molts pescadors, no només a mi. Torno a repetir que significarà la fi de la pesca amb arts menors.

Vull agrair les noves mostres de suport, entre les quals la de l’Enric Canela, que a més d’unir-se al grup ha estat tan amable de dedicar a aquesta causa una entrada del seu bloc.

També torno a recordar que si algú vol contactar amb mi, aquesta és l’adreça de correu del blog, i que si voleu continuar ajudant, les coses que podeu fer són:

- Fer difusió d’aquest blog entre les vostres amistats a través del correu electrònic, convidant-los a participar a la campanya.
- Deixar missatges de suport al blog.
- Unir-vos al grup facebook, i convidar tots els contactes que hi tingueu.
- Deixar comentaris de suport a les notícies que vagin apareixent en mitjans digitals.
- Fer que se’n parli, sobre tot si coneixeu a gent relacionada amb el món de la pesca.

Moltes gràcies.