diumenge, 21 de juny de 2009

Per què el cas encara no s'ha resolt?

Aquestes setmanes de silenci, han estat setmanes de moltes gestions, entrevistes, trucades...

La situació, malgrat que tothom em dona la raó, segueix encallada allà mateix. Si tinc raó, quines són les dificultats? Sospito que "tocar" el poder d'un alt funcionari, per més que les seves actuacions siguin injustes o arbitràries, és difícil. O bé porta problemes que convé evitar o minimitzar, si es pot. Les accions per sol·lucionar el problema són "suaus", "assenyades", "prudents", "dialogades", quan - en contrast - les conseqüències d'aquest problema són greus, i la decisió ha estat presa sense cap suavitat, prudencia, seny i, per descomptat, diàleg.

Vull recordar que la funció dels nostres representants polítics i dels funcionaris que fan rutllar l'Administració no és mantenir un equilibri i un statu quo, ni mirar pels interessos particulars de partits, estaments funcionarials o persones poderoses, sinó defensar els interessos dels ciutadans i estar al seu servei, respectant i fent respectar la llei. La llei i la raó estan de la meva banda.

Primer de tot, vull agraïr a Juan Zamora (Capità de la Marina Mercant. Doctor en Ciències Nàutiques. Llicenciat en Periodisme, Història i Dret) la publicació d'aquest article al seu blog Naucher, en el que fa unes reflexions en aquest sentit, i en recomano la lectura.

També vull fer públic, amb el seu permís, aquest Informe Técnic, elaborat pel mateix Juan Zamora, que demostra el que deia abans de que la llei i la raó estan del meu costat:

Aquestes són les seves conclusions (la negreta és meva):

"La norma vigente sobre tripulaciones mínimas de lo buques civiles españoles (orden de 14 de julio de 1964) establece que éstas se fijarán en función del “registro bajo cubierta” y de la potencia efectiva del motor. La eslora del barco no constituye criterio alguno contemplado en la ley a efectos de regular los trabajadores mínimos de un barco de pesca.
Las capitanías marítimas son órganos delegados de la dirección general de la marina mercante sin ninguna competencia para innovar el ordenamiento jurídico ni efectuar una interpretación extensiva de las normas vigentes.
Las resoluciones de las capitanías marítimas de Palamós y Barcelona que determinan las tripulaciones mínimas de los barcos de pesca son ilegales por proceder de un órgano manifiestamente incompetente para dictar normas ex novo, no haber sido publicadas en debida forma y haberse emitido sin atenerse a procedimiento legal alguno
. "

dimarts, 28 d’abril de 2009

Un possible delicte? Últimes accions i arguments

Tot i que durant aquest mes el blog ha estat una mica silenciós, les accions en diferents fronts no s’han aturat. Vull agrair novament el suport rebut i recordar-vos que un dels punts importants per aconseguir resultats és tenir un bon suport a darrere. Qualsevol difusió d’aquest blog, o aconseguir que més persones s’afegeixin al grup Facebook “Salvem el pescador Miquel”, serà un cop de mà que agraeixo per endavant.

Les novetats d’aquest mes són:

28 març – L’Enric Canela escriu al seu blog l’article "La lluita contra l'estupidesa marítima” parlant del cas exposat en aquest blog.
30 març – En Joan de "El mar es el camí", publica també una entrada dedicada al pescador Miquel.
30 març – Surt a publicat a "La Vanguardia", edició paper, un article titulat “El ancla de la burocracia”.
31 març - Recurs d'alçada davant el Director General de la Marina Mercante d'acord amb l'article 114 de la llei 30/1992. Se li envien 3 folis d’al·legacions, al meu entendre indiscutibles. Aquest pas és necessari abans de poder iniciar un contenciós administratiu.
1 abril - Vídeo a Empordà televisió.
2 abril - Apareix al blog Naucher un article, titulat “Interrogantes sobre la situación del pescador Miquel".
6 abril - El Síndic de Greuges es posa en contacte amb mi per dir-me que, tot i que considera que el meu cas té molt de fonament, no hi poden intervenir i que l'han de passar al Defensor del Pueblo, ja que l'administració sobre la que han d'actuar no te cap competència transferida a la Generalitat.
9 abril – Presento una queixa a la Conselleria de Treball i contacto mitjançant el Facebook amb la consellera Mar Serna, qui em va contestar que m'agraïa la informació i que es posava a investigar el tema.
20 abril - Envio una queixa al Ministro de Trabajo e Inmigración. La seva resposta al cap d’uns dies és: “En relación con su correo del pasado 20 de abril, le informo que consultado el Instituto Social de la Marina nos indican que la normativa que obliga a llevar dos marineros en embarcaciones de más de 7,5 metros no es competencia de este Departamento, por lo que le sugerimos dirija su queja al Ministerio de Fomento competente en la materia.” Entenc, doncs, que es desentenen del tema. No se què pensaré quan el ministre surti per la tele dient que la seva prioritat és salvar llocs de treball. No tenir les competències no impedeix interessar-se pel tema i fer les gestions o contactes que puguin ajudar en la resolució del conflicte.
20 abril - Correu del Defensor del Pueblo. Diu, textualment, "Se ha inicialdo el estudio del asunto que ha sido sometido a nuestra consideración".
21 abril- Nou article a Naucher "A vueltas con el caso del pescador Miquel"

Sobre aquest últim article voldria destacar dos aspectes importants que es desprenen del text: Un, la invasió de competències en matèria laboral per part de les autoritats marítimes. L’altre, molt greu, l’aplicació de normes que en realitat només son resolucions internes no vinculants pels ciutadans, fent-les complir com si fossin llei. I, per tant, pot ser un acte delictiu. En destacaria aquest paràgraf:

“En no pocas ocasiones las capitanías marítimas actúan con poco respeto al estado de derecho y aplican normas que no son tales, sino circulares o resoluciones internas que en ningún caso pueden ser vinculantes para los ciudadanos. En el caso del pescador Miquel no he encontrado la norma publicada, si es que existe, donde se establece la prohibición de pescar con embarcaciones de más de ocho metros de eslora y un solo tripulante. Dado que privar del derecho constitucional al trabajo a una persona constituye un acto administrativo sumamente grave, quiero suponer que la norma aplicada por la capitanía marítima existe, se ha publicado en el DOGC o en el BOE como exige el código civil para que las normas tengan validez, y no admite discusión ni interpretación diferente más favorable al trabajador. De no ser así, la administración pública actuante deberá afrontar las consecuencias penales y civiles derivadas de un acto arbitrario e ilegal.”

Estic esperant el desenllaç de les gestions fetes amb diferents diputats que haurien de conduir a la presentació d’una Proposicions no de llei. Quan això estigui més avançat, vull fer una entrada dedicada només als aspectes polítics de tot aquest problema, als suports que he rebut i a la seva concreció en iniciatives concretes.

dissabte, 4 d’abril de 2009

El dret al treball

Entre les moltes mostres de suport rebudes, vull destacar l’article que dedica al meu cas el blog Naucher.
En aquest article es presenten molts interrogants, tant sobre els criteris per calcular l’eslora que determina si l’embarcació es veu afectada o no per la norma, com sobre les iniciatives i responsabilitat de diverses institucions en aquest cas. Però la part que més em va cridar l’atenció va ser la seva referència al dret al treball.
Tot seguit, vaig posar-me en contacte amb la persona que firma l’article i va resultar ser Juan Zamora Terres:

Barcelona, 1950. Periodista, llicenciat en Historia Moderna i Contemporània, capità de la Marina Mercant i advocat. Te experiència com a pilot i capità. Ha estat Capità Marítim civil del port de Vilanova i la Geltrú i director provicinical de Barcelona de l’ISM, director del Centre de Logística i Serveis Marítims de la UPC. Des del 1996 és doctor en Marina Civil per la UPC. Actualment treballa al Departament de Pesca de la Generalitat. Ha publicat nombrosos articles de premsa i llibres, entre els que destaco “Guía de seguridad en el trabajo para la pesca en Cataluña”.

Poso el seu currículum perquè m’ha semblat important destacar els amplis coneixements, tant teórics com pràctics, en el cas que ens ocupa. Tot i que el cas és tant clar que qualsevol persona ho pot entendre, crec que el fet que una persona que ha estat Capità Marítim i conegui bé la Marina Mercant doni recolzament a la causa oberta em dona molts d’ànims, i crec que la seva opinió, com la d’aquest altre ex-capità de la Marina Mercant que em donava suport fa uns dies és molt valuosa.
De l’article i la conversa per correu electrònic que vaig tenir posteriorment amb ell, voldria destacar el tema del dret al treball:

La Constitució Española, en el seu article 35 diu això:
Constitución Española. Artículo 35.
1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

També es interessant veure l’Estatut dels Treballadors (llegir sencer aquí)
Estatuto de los Trabajadores. Extractos del articulo 4. Derechos de los trabajadores:
1.a. Trabajo y libre elección de profesión u oficio.
2.d. A su integridad física y a una adecuada política de seguridad e higiene.

1. Tancar un centre de treball – que això és, en definitiva, el que significa negar el despatx d’una embarcació de pesca – per motius de prevenció de riscos laborals, constitueix una gravíssima decisió que l’autoritat només podrà adoptar quan les raons siguin més que evidents. El dret al treball i a la seguretat jurídica està per sobre de tot això. Invocar “motius de seguretat” de manera subjectiva i sense aportar dades concloents que ho demostrin constitueix un raó clarament insuficient.

2. La norma, deixant de banda si és necessaria – que no ho és - , resulta a més contradictoria i absurda: Un pescador amb una barca de 8 metres no pot sortir a pescar sol “per seguretat”, però un que tingui una barca de 6 metres – menys estable i segura – sí que pot treballar (de moment).

En conclusió:
- Prendre una decisió que vulnera el dret al treball no es pot fer de forma subjetiva i arbitrària: calen uns estudis previs i uns informes de fets objectius que avalin la necessitat imperiosa d’adoptar aquesta mesura.
- En cap cas, tenint unes conseqüències tant nefastes, aquesta mesura es pot prendre de forma general, sense tenir en compte les particularitats de cada indret.

Personalment, he mirat de recollir totes les dades i evidències que demostren que la norma no és necessaria ni efectiva:
- absència d’accidents que estableixin precedents a la zona (tot i que les embarcacions antigues eren més precàries, no estaven tan ben equipades i no portaven baranes)
- costa molt propera
- zona molt transitada per altres embarcacions
- elements de seguretat obligatoris
- poca perillositat de la zona, encara més estant a dintre d’una badia
- greuge comparatiu amb embarcacions d’esbarjo (poden anar més lluny, amb un tripulant i sense baranes ni altres elements que son obligatoris pels pescadors).
- estudis sobre el temps de supervivència en cas de caure a l’aigua.
- etc

Però el que és evident és que no ha de ser un pescador que demostri que pescar tal com s’ha fet durant tots aquests anys sense cap incident és segur, sinó que han de ser les autoritats que han pres la decisió les que demostrin de manera objectiva, amb dades i proves, que existeix la situació de risc tan elevada, i que la mesura presa és la més adient, la que proporciona més seguretat, i la que ho fa amb menys perjudicis pels treballadors. I el que està clar és que això no s’ha fet.

Per si de cas pot fer-hi alguna cosa, m’he posat en contacte amb la senyora Mar Serna, consellera de Treball de la Generalitat.

dissabte, 28 de març de 2009

Novetats fins el 28 de març


Si és el primer cop que visites aquest blog, llegeix primer "De què hem de salvar el pescador Miquel".


Les gestions continuen. Ja he tingut contactes directes amb alguns diputats dels grups de CiU i d’ERC. Tots ells han entès perfectament el cas i m’han manifestat el seu recolzament, així com la intenció de dur a terme les accions que estiguin en la seva mà per tal de corregir aquesta situació absurda.
Espero les respostes dels membres d’altres grups parlamentaris amb els quals també he contactat.

He enviat la documentació que faltava al Síndic de Greuges i espero que les seves gestions segueixin endavant.

Tal com us vaig anunciar, ja va aparèixer la notícia la bisetmanari Hora Nova.
També hi ha un reportatge molt complert, amb vídeo inclòs, a l’edició digital de l’Avui.



Respecte al reportatge de l’Avui, voldria assenyalar que – segons el que el senyor Marsal, capità de Palamós i responsable directe d’aquesta normativa, ha manifestat al diari – sembla que es tracti d’un problema individual meu i d’enfrontament personal amb ell, i que jo no accepto una normativa de caire general. Voldria puntualitzar que el problema no és personal, tot i que la iniciativa de revoltar-se hagi sorgit inicialment de mi. I que tampoc no tinc cap conflicte personal amb aquest senyor, sinó un desacord amb l’aplicació que fa d’aquesta normativa, pensada inicialment per donar flexibilitat als capitans de cada província i que així es pogués adaptar a les condicions particulars de cada lloc i que, en canvi, aquesta facultat està essent utilitzada de manera arbitrària i injusta.

Diu el senyor Marsal, segons el diari Avui, que la supervivència quan una persona cau a l’aigua és de 15 minuts només. Hi trobo un contra-argument només aplicant la lògica: En una barca petita la supervivència és més gran? Perquè amb una barca de 6 metres, de moment, hi puc anar sol legalment. Per no parlar dels que viatgen sols en embarcacions d’esbarjo que, sense l'obligació de portar baranes, com es el nostre cas, poden anar sols en embarcacions de fins a 12 metres d'eslora.
Però també he volgut recollir arguments científics que corroborin o desmenteixin l’afirmació del capità i he trobat això:
Per una banda, al Tratado de cuidados críticos y emergencias, on parla de la hipotèrmia i mort al mar per aigües fredes, es pot consultar una gràfica, on, amb 13 graus de temperatura de l'aigua, que seria la mínima a que arribaríem aquí, amb l’armilla que portem, tenim una esperança de vida de 7 hores, tot i que hi ha casos documentats que han superat aquesta xifra. També diu que a tan sols 10 graus, es poden recórrer nedant fins a 1500 metres.
He trobat també aquest altre document, Hipotermia e Hipertermia, en que s’afirma que una persona despullada pot sobreviure a l’aigua, a una temperatura de 15º, durant tres hores i mitja. Cal dir que nosaltres anem vestits, és clar. En el cas de portar posada l’armilla, com es la nostra obligació, aquest temps es dobla, arribant a les 8 hores.
A tot això, cal afegir que la badia de Roses és plena d’embarcacions d’esbarjo i d’altres embarcacions de pesca, no estem sols al mig de l’oceà, lluny de qualsevol ajuda. A més portem armilles salvavides així com moltes altres mesures de seguretat i hem de demostrar que sabem nedar.

El senyor Marsal també utilitza arguments centrats en la meva persona, com dir que tinc una altra barca més petita que podria utilitzar. Aquesta barca només em serveix a l’estiu, quan està oberta la desembocadura del riu, per pescar llagostins. Però aquest no és el problema. Tant és si jo tinc una o més barques, si fos milionari o pogués viure sense treballar, o si puc o no puc trobar una altra feina, el problema és que la normativa no te ni cap ni peus, i perjudica molts pescadors, no només a mi. Torno a repetir que significarà la fi de la pesca amb arts menors.

Vull agrair les noves mostres de suport, entre les quals la de l’Enric Canela, que a més d’unir-se al grup ha estat tan amable de dedicar a aquesta causa una entrada del seu bloc.


També torno a recordar que si algú vol contactar amb mi, aquesta és l’adreça de correu del blog, i que si voleu continuar ajudant, les coses que podeu fer són:
- Fer difusió d’aquest blog entre les vostres amistats a través del correu electrònic, convidant-los a participar a la campanya.
- Deixar missatges de suport al blog.
- Unir-vos al grup facebook, i convidar tots els contactes que hi tingueu.
- Deixar comentaris de suport a les notícies que vagin apareixent en mitjans digitals.
- Fer que se’n parli, sobre tot si coneixeu a gent relacionada amb el món de la pesca.

Moltes gràcies.

dilluns, 23 de març de 2009

Novetats fins el dia 23 de març

Si és el primer cop que visites aquest blog, llegeix primer "De què hem de salvar el pescador Miquel".

Davant l’oferiment que va fer en aquest mateix blog el senyor José Antonio Donaire (membre del Parlament de Catalunya) estic a l’espera de poder concertar una cita amb ell per parlar del tema.
He contactat també amb diversos diputats a Madrid, rebent d’alguns d’ells una resposta molt positiva. Aniré informant a mida que aquestes gestions donin fruits concrets i públics.
El Síndic de Greuges m’ha respost molt amablement i ara està a l’espera d’una documentació addicional per poder actuar.

Demà surt a L’hora nova un reportatge sobre el cas. També hi ha altres mitjans d’abast nacional que hi estan treballant per informar-ne properament, penjarem els enllaços quan es publiquin.

Hi ha hagut moltes mostres de suport, tant públiques com privades, que vull agrair. El volum m’impedeix fer-ho personalment, de manera que ho manifesto a través del blog.

Molts pescadors i persones del sector m’han ofert el seu suport, però alguns no han deixat cap mode de contacte. En vista a possibles accions futures, o a la possibilitat d’emprendre iniciatives de caire col·lectiu, agrairia que totes les persones del sector que poguessin estar interessades en donar el seu suport actiu m’enviessin un missatge a l’adreça de correu del blog deixant constància del mode de contacte. En cap cas aquesta informació es farà pública, és només per poder-nos organitzar en un futur, si cal. Crec que, tot i que ja hi ha vies de representació, és evident que no s’ha solucionat el problema per les vies ordinàries. També es evident que poden sortir problemes en el futur i no podem estar fent campanyes cada cop que hi hagi una injustícia, estaria bé que poguéssim crear una via més efectiva per tractar tranquil·lament aquests temes i resoldre’ls a favor de tothom en el futur.

A banda d’això, si voleu continuar ajudant, les coses que podeu fer són:
- Fer difusió d’aquest blog entre les vostres amistats a través del correu electrònic, convidant-los a participar a la campanya.
- Deixar missatges de suport al blog.
- Unir-vos grup facebook, i convidar tots els contactes que hi tingueu.
- Deixar comentaris de suport a les notícies que vagin apareixent en mitjans digitals.
- Fer que se’n parli, sobre tot si coneixeu a gent relacionada amb el món de la pesca.

Després de l’èxit inicial, no podem deixar que el tema decaigui, cal que es trobi una solució.

Moltes gràcies.

dijous, 19 de març de 2009

Un nou exemple.

He vist un missatge de suport al blog, on a la Judit no li quedava clar si era l'únic afectat. No és només una causa personal, afecta a tot un col·lectiu de Girona (de moment). I més enllà d'aquest col·lectiu, és dir NO a una manera de fer, que pot estar instal·lada a molts altres col·lectius.
Us explicaré l'últim cas: Ara fa un any, van treure una normativa en que demanava que les embarcacions portessin una balsa. En quedaven exemptes les embarcacions que naveguessin a menys de tres milles de la costa i que tinguessin menys de 8 metres d'eslora. Una balsa d'aquestes val més de 2000€, i això no és el pitjor, després ha de passar periòdicament unes revisions, en que l'han d'obrir i canviar els elements del seu interior que van caducant, el que implica molts diners afegits en certificacions, material i mà d'obra. Si no ho necessites, sap molt greu llençar els diners... Doncs bé, vaig enviar una instància al Capità explicant-li que jo no navegava a menys de tres milles, com autoritzava, sinó a una. És a dir, tenia més seguretat que la que ell entenia que es podia assumir sense balsa. A més, li preguntava que quina explicació em donava al fet que, navegant a les mateixes aigües i, per tant, a les mateixes condicions de bon o mal temps, la meva embarcació necessites balsa i una de més petita, per tant menys estable i menys segura, no la necessites? El criteri emprat hauria d’ésser la distància de la costa o la perillositat de la navegació, es evident. Per tant, en tot cas haurien de ser les embarcacions que van a més de 3 milles de la costa o les que tinguin menys de x metres. Ho deu entendre tothom, perquè és lògic, no? Acabava la meva instància dient: si vol, tallaré aquests 7 cm. però òbviament l'únic que aconseguiria seria una barca més lletja però en cap cas, més segura. Absurd i ridícul! Aquests arguments son irrevocables.
Abans d'ahir, vaig rebre la resposta. Es va limitar a dir que no em donava l'excempció perquè la barca passava 7 cm. del que ell demanava, sense més. I és que no podia dir més, perquè no tenia cap argument. I no es que ell no pugui saltar-se la normativa perquè li vingui de dalt; la fa ell, la normativa; la pot modificar si vol, augmentar, canviar, endurir, fer les excepcions i consideracions que ell vulgui... però no vol. Com s'haura d'anomenar això? Mala fe? Això enfonsa anímicament a una persona que, carregada de raó, s'ha de sotmetre a la seva voluntat. Les normes s'han de fer aplicar per damunt de tot amb sentit comú. La voluntat de l'administració hauria de ser sempre ajudar al ciutadà i no pas enfonsar-lo. El que està passant és indignant i una vergonya. Traieu-ne les vostres pròpies conclusions...
Molt agraït, Miquel

La normativa


Si és el primer cop que visites aquest blog, llegeix primer "De què hem de salvar el pescador Miquel".

Aquest document que podeu descarregar és la Resolució feta pel Capità Marítim de Palamós:

Criteris generals per a la determinació de les tripulacions mínimes en bastiments de pesca en base a ports de la Capitania Marítima de Palamós.

Aquesta que us podeu descarregar en el següent enllaç és la normativa que era vigent en el moment de construir la barca i fins 2007:

Anexo II. Buques pesqueros (tripulación).